Per què m'ha lladrat el gos?... per a un alumne amb Asperger.

Fa poc un dels meus alumnes estava ben enfadat ja que un gos li havia lladrat i no entenia la raó... Vaig utilitzar aquest conte per intentar que era una manera més de comunicació. La veritat és que va funcionar bé. És un conte de Gianni Rodari, es titula "El gos que no sabia lladrar·. A continuació teniu el text.

EL GOS QUE NO SABIA LLADRAR.

Gianni Rodari

Hi havia una vegada un gos que no sabia lladrar. Era un gosset solitari en una regió sense gossos. Per ell mateix no s'hauria adonat que li faltés alguna cosa. Els altres li deien:

- Però tu no lladres? No saps que els gossos lladren?

- Per què?

-Lladren perquè són gossos. Lladren als vagabunds de pas, als gats despectius, a la lluna plena ...

-No dic que no, però jo ...

 El gos no sabia bordar i no sabia què fer per aprendre. Un dia un gall li va dir:

-Fes com jo: kikirikí.

-Em sembla difícil.

El gos va intentar fer el mateix, però només li va sortir de la boca un desmanyotat "Keke" que va fer sortir fugint aterroritzades a les gallines.

Per molts exercicis que realitzava no progressava. Un dia que estava exercitant el va veure passar un cucut i li va donar pena.

- Què et passa?

-Res

-Llavors per què estàs tan trist?

-Doncs ... el que passa ... és que no aconsegueixo lladrar. Ningú m’ensenya.

-Si és només per això, jo t’ensenyaré. Escolta bé com ho faig i tracta de fer-ho com jo: cucut ... cucut ... cucut ...

-Em sembla fàcil: cu, cu.

Al cap d'una setmana ja li sortia bastant bé. Estava molt content i pensava: "Finalment, començo a lladrar de veritat. Ja no podran tornar a prendre el pèl ".

En aquells dies van arribar al bosc molts caçadors. Un d'ells va sentir sortir d'un matoll cucut ... cucut ..., apunta el fusell i dispara dos trets. Per sort els perdigons no van ferir el gos. Tot d'una, es va aturar. Havia sentit un so estrany. Feia guau, guau. Lliscant entre els arbustos el gosset es va dirigir cap a la direcció de la qual procedia aquell guau, guau que, a saber per què, feia que li latiera el cor sota els cabells.

-Guau, guau.

-Vaja, un altre gos.

Sabeu, era el gos d'aquell caçador que havia disparat.

-Hola, gos.

-Hola, gos.

- Sabries explicar-me el que estàs parlant?

- Parlant? Per el teu coneixement jo no parle, jo lladre.

- Lladres? Saps lladrar?

-Naturalment.

-Llavors, m'ensenyaràs?

- No saps lladrar?

-No.

-Mira i escolta bé. Es fa així: guau, guau ...

-Guau, guau.

Va dir de seguida el nostre gosset. I, commogut i feliç, pensava per dins: "Per fi vaig trobar el mestre adequat".

(Adaptació d'un conte de Gianni Rodari)